La improvisació és innata a la música. És un espai perquè cada músic s’expressi lliurement i no és només una necessitat individual sinó també col·lectiva. Improvisant és quan més has d’escoltar el que toca l’altre músic, perquè no saps on anirà i tu l’has de seguir i acompanyar de la mateixa forma que ell ho farà amb tu. Que la pràctica sigui bona depèn de la generositat i de la desintegració de l’ego.
Altaba / Valera / Volt la practiquen dins l’àmbit de què podríem anomenar Jazz. Cada vegada que ho fan succeeixen coses noves que flueixen gràcies a l’altíssim grau de comunicació no verbal entre els tres músics. Si algú escolta Algo quedó dentro i no li expliquen que els paisatges sonors són fruit de la interacció lliure pensarà de ben segur que es tracten de composicions creades abans de ser tocades. Però el que trobem són composicions que es generen en el mateix moment de ser interpretades.
Eduard Altaba al contrabaix, Patxi Valera a la bateria i a les percussions i Pablo Volt a la trompeta i el fiscorn juguen i ens inviten a participar-hi amb les nostres orelles i el nostre cos que rep la música com si els tinguéssim tocant el menjador de casa. El registre sonor es va fer a Laislaestudio en directe sense overdubs amb el mestre Pablo Miranda afinant perquè cada instrument fos fidel al so que en treia cada un dels tres excel·lentíssims músics.
Ara que no podem sortir de casa en una hora incerta i mentre ens porten entre somnis en un passatge tancat i tot buscant una sortida , trobem una font que brolla de música i ens fan arribar fins al mar en diagonal i no podem plegar a mitges de fer ni escoltar música perquè alguna cosa ens ha quedat dintre i promet quedar-s’hi una bona estona i acompanyar-nos.