Finis Africae reneix!
Finis Africae com a col·lectiu va nèixer farà uns cinc anys , mai hem sigut molt d’aniversaris o sigui que tampoc sabríem trobar la data exacta.
Darrere hi ha tres persones al capdavant i moltes més sense les quals, els concerts i els discos no haurien estat possibles.
L’amistat sovint pot amagar l’endogàmia. No som un segell sinó una plataforma que fins ara ha servit per editar les músiques que brotaven d’en Pope, en Mirandon i en Riembauet. Concerts n’hem fet de molts artistes que ens agraden d’aquí del més enllà i per tant era inevitable trencar el triangle que formem i créixer per prendre noves formes. .
Així després d’un any ben estrany ens hem deixat seduir per la música d’en Ramon Solé, responsable entre moltes altres coses d’un clàssic de la música catalana com és el Tropopausa al costat de Cervera, Nico, Altaba i Nubla. Analfabet és un disc de guitarra que viu en el seu particular i capitador món. L’edició que en farem serà en K7. Un disc sense data de caducitat. L’altre àlbum serà Butzurada nom del projecte d’Arnau Obiols que des de la Seu d’Urgell marida experimentació i música folklòrica dels Pirineus. El disc autoeditat pel seu autor al bandcamp cridava fluixet per rebre una edició física i aquí és on entra no només Finis Africae sinó Ultra-Local amb qui coeditarem el K7.També hi ha projectat el llançament de Siònia que editarà el seu segon àlbum. Siònia_16fps és el registre sonor de l’espectacle del mateix nom on la música acompanya un espectacle visual fet a través de films del segle passat i on la banda sonora neix de la interacció del jazz i la psicodèlia.
Però el primer que veurà la llum en aquest retorn a l’activitat serà LaIsla, projecte comandat per Pablo Miranda aka King Tubby Retubby aka Mirandon. LaIsla és l’estudi on han passat un munt de projectes interessantíssims del subsòl barceloní i gairebé la totalitat dels discos que hem editat en alguna part del seu procés.
Un dels artífex de Fuego (el primer disc del col·lectiu) ens presenta 4 temes ben diferents. 4 retrats que es mouen entre l’ambient i el rock còsmic. Música analògica i fresca amb un component cinemàtic important. 20 minuts que s’obren amb Cambiando los muebles de sitio, un tema que no arriba a ser ni una samba ni un reggae i que desperta tots els fantasmes de la casa , la cara b del film Beetlejuice. A mi mejor amigo, i hi trobem guitarres desbocades i un ritme constant que ens transporta més enllà de la terra que trepitgem mentre una veu sembla que ens alliçoni sobre la importància de l’amistat. Entre los juncos és la més melancòlica i terrenals de les cançons i entre guitarres, soroll i vocals ens recorda que un dia vam ser infants Tancant el disc Antes de Nacer és ambient de la vella escola, on els silencis són tan importants com els sorolls. On una flauta es pot convertir en l’eco de quelcom que no existeix encara. Un viatge a una illa del que en surten 4 postals ben diverses.